Por Adelina Garsón
Ruben Enciso inauguró el pasado mes de Agosto su exposición en el Museo Joan Cabre de Calaceite titulada: «La brecha en el Muro». Junto con un grupo de amigos, acudimos hasta esa hermosa lucalidad turolense para disfrutar del evento y de la belleza de sus alrededores…
El pintor y profesor Rubén Enciso Sánchez tiene una larga y reconocida trayectoria artística que se inició en la década de los setenta. Fue miembro fundador del “Colectivo Plástico de Zaragoza” activo entre 1975 y 1979, que pretendía fomentar el uso de los medios de difusión más populares como el cómic, las pintadas o los carteles, para la popularización del arte contemporáneo. Ejerció durante muchos años como profesor de dibujo en un instituto de educación secundaria. Al mismo tiempo ha sido un permanente colaborador con diversos colectivos ciudadanos destacando, desde finales de la década de los setenta, por su apoyo y por la vinculación de sus obras y temas artísticos con la realidad social contemporánea.
La Brecha en el muro.
Las obras de esta exposición profundizan en un tema que ya estaba presente en anteriores trabajos de una manera menos explícita. Se trata de reflejar la emigración, el abandono del lugar de origen y el entorno conocido para mejorar la situación económica.
El título hace referencia a la dificultad de emigrar para millones de personas hacia países más desarrollados, que se encierran y protegen con muros cada vez más altos; bien invisibles, como las políticas de inmigración, o visibles, como nuestras alambradas de Ceuta y Melilla, las de la frontera de EEUU con México o el muro de Cisjordania.
Por las rendijas de estos sistemas de protección se cuelan diariamente multitud de personas en todo el mundo, cuyo interés común es encontrar unas mejores condiciones de vida. Este viaje que emprenden lleva aparejado el desarraigo, dejar de pertenecer a su lugar de origen, y una situación de vulnerabilidad total.
La paradoja es que en nuestro primer mundo la subsistencia también es difícil e incluso imposible a veces, que la imagen próspera y aspiracional que se proyecta no se corresponde con la realidad. Inmersos en una crisis de varios años, los países europeos y en concreto el nuestro no son ninguna panacea, como puede parecer a través de los medios que llegan a otras partes del mundo.
Muchos inmigrantes que llegaron hace unos años y consiguieron una cierta estabilidad económica han vuelto a una situación precaria y extrema, a pesar de residir en un “país desarrollado”. Además, muchos otros tampoco consiguen prosperar, quedándose a medio camino y malviviendo en los márgenes de nuestra sociedad.
A pesar de todo esto, gran parte de los que llegaron resisten, y tampoco se frena el flujo migratorio, porque por mínimos que sean los envíos de divisas que puedan realizar a sus países de origen o los ingresos que puedan tener, estos ya suponen una mejora vital para la subsistencia de sus familias.
Seguint la temàtica africana que desenvolupava l’exposició “Sota l’estel de mar”, on es realitzava una reflexió sobre la situació als punts més deprimits d’aquest continent, ara les figures antropomorfes que reconeixem a les obres podrien ser d’orígen africà. Tanmateix, la manca d’identitat de les siluetes apel•la a una representació més universal.
Aquestes formes antropomorfes es contraposen amb formes espacials i també amb d’altres orgàniques. Així, en una primera lectura, reconeixem persones i peces de carn, que representen l’objectiu final del viatge migratori. Totes les obres de l’exposició composen un estudi sobre les formes en si mateixes, un joc formal entre totes elles.
Encara que sembli que es troben en un espai indefinit, el marc és constant i la composició tendeix a vessar els límits del llenç. El propi suport és quadrat, com una forma de tancar l’espai contingut. En la representació, d’una banda està la realitat precària i insuficient; i contraposada, la realitat anhelada, pròspera i temptadora. La tensió entre aquestes dues realitats es recrea en els quadres en un joc tenebrista d’oposats, entre la llum i l’ombra.
Ens crida l’atenció que gairebé totes les figures són bastant fosques, com si reflectissin la dificultat d’aquest trànsit migratori, i el desarrelament que comporta. Les poques figures de colors vius semblen que estan a prop o ja han aconseguit el seu objectiu.
A primera vista, l’estructura de les obres pot semblar repetitiva i insistent, per això hem de tenir en compte que es tracta d’una recerca formal amb un tema comú. I és en els espais proposats on podem observar una major varietat. Les figures es llisquen per escenaris arquitectònics canviants, reproduint la recerca real dels emigrants, i unificant les dues recerques, la formal i la temàtica, que avancen en paral•lel.
Les pintures estan realitzades amb tècniques mixtes, barrejant empremtes, estampacions i dissolucions amb una mica de traç tradicional. Aquesta varietat dóna un caràcter distintiu a les obres, continuant l’estil de l’autor, que barreja l’abstracció amb una certa figuració que s’aproxima als trompe l’oeil, i que ha anat desenvolupant al llarg de tota la seva trajectòria, especialment en els últims anys. Un altre tret d’estil és el tractament del color, molt treballat, barrejant colors apagats i més complexos amb altres vibrants i lluminosos.
Després de realitzar un treball previ d’esbossos en format digital, la decisió de pintar obeeix a un interès per controlar tot el procés creatiu, que en el cas de les reproduccions digitals realitzades per a altres mostres necessita d’intermediaris per completar-se, i que en aquesta ocasió va ser descartada per l’artista, encara que els conceptes plàstics són els mateixos.
Aquesta tornada a la pintura es complementa amb diverses obres audiovisuals, un interès creixent de l’autor, que realitza les seves peces de vídeo amb una aproximació completament pictòrica que prioritza les textures i el tractament del vídeo com si es tractés d’un llenç en movement.
La Breixa al Mur és doncs una recerca formal i temàtica sobre un problema que Rubén Enciso sent especialment proper en els últims anys. A més de que aquesta problemàtica és una de les més importants de la societat contemporània, crec que és el seu contacte quotidià amb persones que han passat per una migració el que fa que sigui un tema important per a ell. Partint d’aquest contacte particular, d’una manera inductiva ell ho porta a una aproximació més universal, centrada en la recerca bàsica de la subsistència.
Les figures dels quadres naveguen buscant les escletxes, amb el seu objectiu ben present, buscant les bretxes en els murs que els permetin aconseguir el destí anhelat.
Aitana Enciso. Introducción del catálogo de la exposición. La Brecha en el Muro.
¡Enhorabuena al artista y amigo!
